Vane, aquest post va per tu... Breakfast

Avui ens em llevat a Invercargill, i tot i les negatives del Pol em anat a esmorzar al centre del poble. Avui anem tard, son les 10,10h arribem al local que estem buscant i aparquem. Aquí tota la zona és de pagament així que estrenem un parkimetre a l’estil americà, (dic americà perquè és com els de les pel·lícules) cada cotxe té el seu parkimetre, introdueixes les monedes i et diu quanta estona tens; posem 70cents (35centims) i en tenim per 45 minuts.


Ens llencem als carrers de Invercargill, avui és dissabte i hi ha cert moviment al carrer. Trobem el local que estem buscant però està tancat, ja no és hora de servir esmorzars, però just al costat veiem un altre petit café anomenat Sassy’s Cafe on hi ha força gent, i fa bona pinta.



Un cop a dins, ja no tenim opció de tornar enrera, som al cel, ens sentim rodejats de dolç i salat, els ulls se’ns en van i comencem a salivar, no sabem per on començar, dolç, salat, galetes enormes, farcides de xolata, de nata, recobertes amb maduixa, cookies de panses, de xocolata, de fruites, muffins, de nous, de cacauet, de xocolata blanca, negre i amb llet, fruites del bosc tots amb els seves respectives floridures!!! torrades amb tomàquet, ceba i bacó, entrepans gegants d’ou i bacó, bikinis de cheddar i ceba, durums de verdures, de pollastre, ensaïmades de pa dur farcides de tomàquet i formatge de cabra, fruita fresca tallada, i peix cru.

Ens costa decidir-nos, però prenem una decisió, em de resistir!

El Pol es demana dues torrades amb tomàquet ceba i bacó i jo una torrada d’aquestes i una galeta enorme de xocolata farcida amb tres dits de xocolata per dins (Vane, similar a quan agafem el pot de nocilla i les galetes, però amb el doble de farcit). El Pol es demana un suc de taronja i li pregunten que si amb got, diu que si, i com amb tot a Nova Zelanda, li posen un got de mig litre ple fins d’alt. Jo demano un capuchino (nois aquesta gent també fan bé els cafes, té quatre dits d’espuma!! i està boníssim).

Amb el Pol comencem el nostre banquet i un cop acabat, com era evident, repetim i ens prenem cadascun mig bikini de cheddar i ceba.

Amb el Pol discutim una bona estona sobre el perquè tot està tant bo, ell diu que és la mantega, jo tinc la teoria de que és com caramelitzen la ceba amb la mantega.



Arriba l’hora de pagar i el preu final ens sorprèn, 20 nz$, o sigui 10€, realment ha valgut la pena! Li demano a la noia que ens cobra si puc fer fotos al menjar, em mira amb cara estranya, li explico que al meu país els esmorzars no son així, i es posa a riure.



Quan sortim al carrer comencem a plantejar-nos la possibilitat de quedar-nos a Nova Zelanda, ja que la matèria prima, llet, ous, suc, carn, peix i pa és increïble, ja sabeu que el Pol i jo ens desvivim pel menjar!! comencem a somiar en viure en una casa d’aquestes, en tenir la nostra pròpia ovelleta perquè ens segui el jardí, a rumiar de que treballaríem i com seria la nostra vida, però de cop ens entre el gran dubte, i el 2pack? com el faríem arribar des de Barcelona? ens quedem parats pensant, i ens adonem que en tot el viatge no em vist ni un sol gat! la idea no ens agrada, sabem lo difícil que és entrar un animal al país.  

Proper objectiu: veure si hi ha gats a Nova Zelanda!!