Pïngüins blaus

Ens llevem de bon matí i ens dirigim a Moreaki, lloc de misteris en la vida Mauri, ja que a la platja podem torbar unes enormes pedres completament rodones que no se sap d’on surten. Hi ha mil històries sobre els seus orígens, i el més sorprenent és que d’aquestes voles en pots trobar a diferents platges del món.

Mentre les observem, comencem a teoritzar, jo crec que son ous d’algun animal prehistòric fossilitzats (ja sé que no és possible...) d’algun dinosaure o alguna cosa així!

Amb la panxa plena agafem el cotxe i ens dirigim a Oamaru veure la “Blue Penguin Colony”, ens diuen que millor tornem per la nit i així ho fem.

Aquest lloc és un centre d’investigació i protecció d’aquesta espècie de pingüí que si no anem equivocats només es troba a Oamaru. Aquests animalons viuen des de fa moltíssims anys a l’antiga pedrera de poble, on hi fan els nius. Des de l’any 1992 van proposar-se protegir-los, ja que son animals molt petits (deuen fer un parell de pams com a molt) i que estan en risc d’extinció. L’èxit de l’espai creat ha estat immens, ja que la colònia s’ha duplicat en molt poc temps.

A les 20,30h ens plantem al centre, on ens guien a una mena de grada per veure l’espectacle. Ens diuen que no saben mai quan arribaran, o sigui que no sabem molt bé com anirà. L’única informació que tenim és que els pingüins estan en època de cria i que les cries estan amb les mares (no totes, ja que algunes també van a nedar) dins dels nius (una mena de caus, la majoria artificials molt petits). Els pares han estat tot el dia a l’aigua caçant i venen a portar el menjar.

La zona està ballada, està prohibit fer fotos, i filmar i s’ha d’estar amb el màxim silenci possible.

Sobre les 21,00h comença l’espectacle, se senten les cries cridar amb força des dels nius, i sobre les 21,30h arriba el primer grup de pingüins, pugen per les roques en grups de 20, molt a poc a poc, controlant a banda i banda per assegurar-se que no hi ha perills, tarden molt a orientar-se, es van tornant la primera posició, i finalment quan ho veuen clar corren per les roques fins a la gespa on hi ha els nius. Mentre esperem que els pingüins es decideixin, veiem que dels nius surten les cries i les mares, que busquen entre el grup de pingüins el pare, increïble!!!

Van arribant grups i més grups, cada vegada més nombrosos, i als nius hi ha festa i xerinola, les femelles criden amb força per orientar els seus mascles i aquest quan les troben hi van corrents, les cries s’abracen al pare (de debò no ho dic per dir) i li acosten la boca per a que els hi doni el menjar.

Veiem una femella que ens queda molt propera a la que el marit no li arriba, de tant en tant les cries van traient el nas, i ella els hi va donant copets per que entrin de nou al niu. Amb el Pol centrem l’atenció en ella, ens sorprèn com es mou, com està neguitosa. De cop en un dels grups avista el seu marit i comença a cridar com una boja, aquest corre cap a ella i quan s’identifiquen obre les aletes cap enrera treu pit i si tira a sobre, tot son abraçades petons, crits i les cries surten del niu, talment com si es tractes d’una família humana.

L’espectacle ens deixa atònits, la gent marxa, però nosaltres ens quedem, ens han dit que ho podem fer, i cada vegada arriben més grups de pingüins i cada cop nombrosos, en cosa d’una hora en portàvem vistos sobre uns 150.

Quan finalment decidim marxar, ens diuen que anem amb molt de compte perquè ens podem trobar amb algun pingüí per la carretera, és cert que molts d’ells tenen els nius encara a la pedrera.

Marxem cap a l’aparcament on hi ha l’autocaravana i quan anem per entrar veiem al costa del vehicle dos pingüins que van cap als seus nius. El Pol i jo estem al•lucinant, ens agrada tant aquest espectacle que decidim fer nit aquí. Ja quan estem al llit mig dormits, de tant en tant ens desperta els crits dels pingüins, algú més s’ha retrobat en la foscor de la nit.