Un dia de pluja

vui el temps ens ha jugat una mala passada, ens hem llevat amb aquell soroll que se sent quan ets d’acampada: tac tac tac al sostre.

Corrents a preparar l’autocaravana sota la pluja per sortir abans de les 10 del càmping de Kaikoura. Primera parada: el punt d’informació per documentar-nos sobre properes activitats (que no puc anticipar). Ens diuen que amb aquest temps res de res, que podem anar al museu de la ciutat, a visitar una vinya, una ruta a peu per la costa (son bojos aquests nouzelandesos) i un lloc on esquilen ovelles. En definitiva, aquí amb pluja no es pot fer res interessant. Sortim del punt d’informació una mica desmoralitzats i preocupats, el pronòstic meteorològic anuncia mal temps avui, demà sensible millora per empitjorar demà passat.

Resignats sortim del punt d’informació i voltem una mica amb l’autocaravana pel poble i ens anem aturant als petits –i freqüents- espais de parada davant del mar. Al tercer o quart veiem que hi ha força gent fent fotos i ens trobem amb aquesta sorpresa:

Les foques gaudeixen de la pluja com les adolescents del sol de les 14:00 del migdia a calella. Son molt divertides i ens deixen aconstar-nos! Només amb aquesta estona ja ha valgut la pena un dia de pluja.

Passades les foques i les fotografies decidim aprofitar per passejar sota la pluja per les botigues locals on comprem alguns souvenirs, aquí hem trobat per fi la samarreta oficial dels All Blacks per descobrir que no me la posaria tal i com no em posaria la del barça... (Albert, la teva és al sarró).

Som en terra de llagostes de manera que anem a una peixateria i en comprem una de grossota (ho noteu? ja és hora de dinar...) Dinem Pizza amb llagosta, patates fregides i vi de la zona (es pot ser més hortera?) Obro parèntesi especial pel vi: és molt i molt afruitat, amb tap de rosca (totes les varietats) i li falta molt per ser un vi seriós, si en veieu al super no cal pas que en compreu.

Després de dinar segueix plovent de manera que fem jornada interna a l’autocaravana, jo aprofito per fer backup de les fotografies a dvd (no fos cas...) la Meri llegeix una estona i ens desplomem adormits fins els 6 de la tarda.

Quan ens despertem fot un sol que estella el cap de manera que ràpidament ens calcem i cap a passejar per la platja, posta de sol al pacífic i molta calma. De tornada al càmping ens en recordem que hi ha una mena de matalassos inflables per la canalla, sabates fora i cap dins:

Al final, d’un dia de pluja n’hem tret un dia per descansar, per fer vacances i omplir petits espais personals.