dimarts, 24 de novembre del 2009

Recull de curiositats sobre Nova Zelanda



  • Condueixen al revés  




  • No diuen “Hello” diuen “Haya” o “Hey”, dir hello és
    símbol inequívoc que no ets natiu.
  • “Kia ora” és hola en mauri (no l’he pogut usar encara)
  • Hi ha més marisc que sorra a la platja (tallarines,
    escopinyes) però a la peixateria només trobes peixots i
    musclos gegants)
  • Ho mengen tot fregit amb olis vegetals pudents. Fish & Chips
    = caca de la tova.
Chips
    • El menjar xino sembla xino de debò i és molt bo.
    • Es poden pagar uns xiclets amb tarja de crèdit i
      ningú et mira malament.
    • Per pagar amb tarja de crèdit et donen a tu el dispositiu,
      passes la tarja, prems el botó de CRD (crèdit) i tecleges
      el pin. Ells gairebé mai toquen la tarja. Si el pin és
      correcte no cal firmar res.
    • Hi ha supers que pots agafar un lector de codis de barres a
      l’entrada. Conforme vas col•locant els productes al carro els vas
      passant pel lector. En arribar a caixa lliures el lector a la caixera i
      pagues directament. També hi ha la opció ikea de caixes
      d’autoservei on tu llegeixes tots els codis de barres i passes la tarja.
    • Els carros de super van sense monedes
    • La caixera sempre agafa el carro posterior al teu i et va
      embossant-ho tot (en cas que demanis bosses de plàstic) no
      agrupen mai química amb menjar. Si decideixes no usar bosses de
      plàstic ho col•loquen per categories a cada cantonada.
    • Els peatges son de prepagament per internet de manera que no hi
      ha barreres, vam fer un bon tros d’autopista amb la visa la ma i encara
      esperem trobar les barreres.
    • Pràcticament a tot arreu el límit de velocitat
      és 100 KM/h independentment del traçat.

      • Als revolts t’indica sempre la velocitat recomanada (i és
        extremadament útil!)


      • Hi ha carrils d'adalantament continuament i els anuncien
        perquè la gent no es posi nerviosa:




      • Gairebé no hi ha línia continua a la calçada.
      • Les cabines de telèfon només funcionen amb targes
        de prepagament.
      • Als càmpings hi sol haver:
        - Piscina d’aigua calenta         
        - Barbacoes gegants (BBQ)         
        - Espais per netejar el peix         
        - Sala de TV i Internet (amb monedes), grans plasmes i sofas confortables         
        - Jacuzzi (quasi sempre pagant uns 2€ però n’hem trobat de gratuïts).         
        - Parcs infantils gegants         
        - Llits per saltar        
        - Castells inflables         
        - Cuines perfectament equipades amb fogons, dispensadors d’aigua bullent, nevera, congelador, forns i a vegades sabó i eines de cuina tot d’ús públic         
        - Bugaderia amb monedes (1€ rentadora 2€ secadora)         
        - Les dutxes son rares de collons:                  
             · solen estar a una altura absurda d’1’80cm on jo em rento els pits.     
             · a alguns llocs funcionen amb monedes (ofensiu)     
             · a altres has de prémer un botó i tens 7min d’aigua calenta, si en vols més has d’esperar 1 min i tens 7 minuts més. 
        - Cada 1 o 2 parceles hi ha una taula amb bancs, no cal llogar taula i cadires amb l’autocaravana (com vam fer nosaltres). 
      • Els horaris son un drama:
      •  
        - Cal abandonar els càmpings a les 10 del matí (ofensiu també) 
        - Tanquen recepcions a les 20:00 (a vegades fins hi tot a les 19:00) 
        - No esperis trobar una gran superfície oberta més tard de les 19:00 ni una botiga de poble a qualsevol hora de la tarda.         
        - Les oficines de turisme tanquen a les 16:00 (ofensiu també)         
        - Els diumenges son un dia més, està tot obert / tancat com sempre         
        - La gent sopa a les 6 de la tarda i et mira raro quan fas una pizza a les 10 de la nit. O una paella a les 3 de la tarda.
      • La gent no té cap mena de problema en iniciar una conversa
        per poc temps que es tingui, aquí tothom té moltes ganes
        de parlar sempre.
      • Hi ha WC públics a tot arreu i son força nets.
      • Hi ha cameres de seguretat a tot arreu, inclús dins
        d’aquests WC públics.
      • La carretera és una fossa comú de bèsties
        atropellades

        • La proporció de persones:ovelles deu ser de 300 ovelles:1
          humà.
        • La vedella és acollonantment bona, els entrecots valen dos
          duros i no caven al plat.
        • Es mengen el xai de mil maneres diferents, totes de la manera
          més greixosa imaginable.
        • Hi ha poc pollastre als sopers però és realment
          gustós.
        • Els ous solen estar etiquetats com a Free Range Eggs (ous de
          gallines lliures) i son molt grocs i gustosos.


        • Tenen un problema d’abús de mantega.
        • Tenen un problema d’abús de bacon
        • Portar pantalons llargs i no dur bahianes a quatre pams del pol
          sud mentre fotografies pingüins és de mariques
            • Dur qualsevol cosa que no sigui shorts i sandalies és de
              mariques.



              • Els vins son cars i dolents
              • Les cerveses van a preu guiri (5€ les barates)
              • Els gossos maten pingüins i kiwis
              • Internet i gratis son una quimera.
              • Hi ha ànecs a tot arreu (càmpings inclosos) i son
                molt simpàtics.
              • Les àrees de servei estan realment bé.
              • Pernoctar amb l’autocaravana és il•legal però
                està molt ben vist, si viatges sense dones porugues
                estalviaràs molts diners.
              • La gent va descalça pel carrer i els hi sembla normal.
              • No hi ha crema solar inferior a UPF 30+ i el sol quan surt crema
                molt.
              • La pastisseria és impressionant
              • El reciclatge varia a cada lloc, no hi ha un standard, hi ha
                llocs que classifiquen segons el número de plàstic, per
                exemple.
              • No es veu ningú fumant (evidentment és un
                país desenvolpat)
              • Tot està net, no hem vist ningú llençar res
                al terra (fumadors inclosos).
              • Els salers ragen molt però la sal no sala.
              • La majoria de menjar és en llauna, precuinat o de sobre.
              • Organic = Bio
              • L’aigua és potables a qualsevol rierol però sempre
                recomanen bullir-la o filtrar-la.
              • Spring = manantial
              • Backpackers = motxilleros
              • Els cotxes son Koreans, Japonesos, Ford i els pijos van amb BMW,
                no he vist altres marques (tret d’autocaravanes).
              • Tot és a l’engròs i pata negra.
              • La seguretat se la prenen en serio.
              • Indiquen les escoles i rutes de bus escolar a la carretera.
              • Ni deu fa topless (igual és ilegal)
              • Els formatges son molt bons (tots)
              • Hi ha dones paleta.
              • Tenen un problema de sobrepes.













              • Les gavines emprenyen sempre

                • Les cases son prefabricades, semblen cases de nines.
                • Hi ha taurons però tothom amb qui parlo no n’ha vist mai
                  cap.
                • La majoria de mares son molt joves
                • Hi ha mosquits independentment del fred, del vent i la pluja.
                • Hi ha unes mosquetes petites que mosseguen i s’enduen un tros de
                  pell quan ho fan (son molt pitjor que els mosquitets).
                • L’aigua del WC també gira en el sentit de les agulles del
                  rellotge.
                • Hi ha dos tipus de kiwi: la fruita i l’ocellot

                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  dilluns, 23 de novembre del 2009

                  Dia 23

                  Toca entregar l’autocaravana i embarcar amb Air New Zealand cap a Londres (amb pont a los Angeles) i de Londres cap a Barcelona on està prevista l’arribada el dia 25-11 a les 17,20h de la tarda!


                  En breu ens veiem!
                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  I love New Zealand




                  “Imagineu-vos caminant en immensos espais verds, rodejats d’ovelles i vaques, en unes platges paradisíaques on a la sorra només i pots trobar cloïsses i petxines, i el mar es transparent com si es tractes d’un vidre que t’ensenya el que hi ha darrera.

                  Imagineu-vos unes muntanyes blanques espesses, rodejades de boscos frondosos i ocells enormes que volen de branca a branca i que no us tenen por, cap por, perquè aquí la gent els respecta.

                  Imagineu-vos cascades cristal•lines, arbres centenaris i mil•lenaris, volcans actius.

                  Imagineu-vos una costa rocosa, una platja de dunes, foques, lleons marins i pingüins convivint amb persones i gaudint del seu medi natural. Un mar en calma, un oceà embogit, replet de peixos enormes i de mamífers, dofins i balenes.”

                  Després de gairebé un mes a Nova Zelanda, només puc dir que mi quedaria un mes més, i dos, i tres... aquestes dues illes ens han enamorat, sobre tot la sud, que desprèn una energia que per més que digui, no tinc paraules per descriure.

                  Si a tot això i afegim una gent francament amable, uns espais nets de fum, i que ens trobem en el segon país amb menys delinqüència del món...

                  Si us dic que les facilitats de viure en una casa son moltes (la dificultat està en trobar un pis!) per un preu aproximat de 120.000€ i que el menjar i els ingredients bàsics són francament bons.

                  que me’n dieu? venen ganes de venir-hi a viure no?

                  Nosaltres ens ho em pensat, però ara per ara l’única cosa que tenim clara és que el nostre lloc no és a Barcelona, però tant lluny com Nova Zelanda....jejejee

                  Si teniu la oportunitat i la capacitat d’estalviar i planificar el viatge amb temps (aquesta és la clau perquè sigui econòmic) FE-HO! No us ho perdeu la possibilitat de veure com podria ser la resta de món si el cuidéssim una mica més...

                  Nova Zelanda és francament l’altre món.... el món perdut.


                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  diumenge, 22 de novembre del 2009

                  A la recerca dels dofins 2.0

                  Com que el primer dia no vam poder banyar-nos amb dofins, hem resolut tornar-ho a intentar a The Bay of  Islands on se suposa que l'aigua és sensiblement més càlida que a l'illa sud. D'aquesta manera la Meritxell i jo altre vegada ens hem embarcat a la recerca de dofins 2.0.

                  Queden pocs dies per tornar a casa i tenim l'espina clavada de no haver pogut intercanviar esquitxos amb aquests mamífers de manera que ens dirigim a l'oficina de turisme per contractar una cabussada amb ells.

                  Arribem sobre les 15:30 de la tarda al fals punt d'informació (és una agència de contractació) farts de córrer i sense haver dinat. Aquests illencs tanquen la paradeta a les 16:00 (un infern per qualsevol llatí) de manera que ens trobem a la mestressa escombrant amb un ull orientat cap a la persiana i l'altre cap al rellotge. A la illa nord la gent és més normal, aquí no et reben tant sovint amb un somriure, és a dir que aquí la gent no està per hòsties. Mentre preguntem a la noia (error, mai s'ha de preguntar a un comercial pels beneficis d'un producte si hi ha el més mínim indici de que s'endugui comissió) de manera que ens en recomana un que se suposa que és flamantment superior a qualsevol de la resta de 4 opcions restants. Curiosament és el més car. Mentre llegim la lletra petita uns nanos canten (més aviat criden) una Haka a un descarregament de turistes que baixa del ferri de manera que és inevitable la nostra inatenció, els nanos foten por de veritat. Així que entre una cosa i l'altre, sense llegir molt bé hem acabat contractant el viatge per l'endemà a primera hora.

                  La resta de la tarda va procedir com quasi totes: una volta pel poble per veure les persianes de les botigues que religiosament han tancat a principis de tarda i compra d'alguns souvenirs en una o dues que aguantaven obertes a contravent nacional.

                  L'endemà al matí post esmorzar cap al port a la recerca dels dofins 2.0. Fot un dia de pena, núvols, vent, mala mar, fred... a les 8:00 del matí i amb aquest entorn penso que es banyarà sa mare... Pugem a l'embarcació i és totalment plena d'adolescents cridaners, només hi ha unes 4 subjectes (tret de la tripulació (contractada) que potencialment ens superen en edat. "Magnífic: hem agafat un institut" comentem entre nosaltres. Mentre expliquen les normatives de seguretat que no tenen res a veure amb les de Keikoura (on sembla que es prenien les coses molt més seriosament) i ens expliquen que sortim a la recerca dels dofins fent especial menció que la llei local no permet banys si hi ha cadells.

                  Fot un fred que pela i el capità obre totes les finestres perquè puguem veure millor els dofins, sincerament, no em feia cap nosa un doble vidre... trobem un grupet de tres dofins que fugen de
                  nosaltres, jo mentrestant em distrec cercant el material de buceig i m'adono que consisteix en unes ullers i un tubo. "Magnífic!" remirant bé el caixó de fruita on els tenen apilats puc veure un tubo que encara té el sifó ple de saliva del seu antic prestant. Fred + Pocs dofins + Cultiu de microorganisme en un caixó = avui es banya amb dofins un altre.

                  Seguim la recerca, al final aconseguim acoplar-nos a una altra embarcació de la competència que ha tingut més estrella i estem arran de 40 minuts envoltats de les elegants criatures marines i de la fressa insuportable de la resta de navegants. L'adolescència hauria de ser un grapat de crèdits convalidables, o una mili unisex obligatòria de 5 anys de durada al Sahara, no sé quina és la solució però si és inevitable (no es pot convalidar) segur que agrairíem entre tots allunyar-los temporalment.



                  Cap dels caps buits ni cap dels assenyats gosa posar un dit a l'aigua, tots som allà per banyar-nos amb dofins però a ningú se li passa pel cap l'idea de capbussar-se. A sobre, per si algú com la Meritxell que pretén nedar amb dofins peti qui peti hem tingut la mala fortuna de topar amb tots els grups amb cries al voltant: Avui impossible banyar-se 2.0.

                  Quan tots estem ben tips de veure dofins saltant i jugant el capità porta a tots els que ho hem contractat cap a un catamarà de la mateixa companyia on farem un creuer per les illes a pura vela: “això no pot fallar” penso, mentre m'enfilo al catamarà.



                  El capità és força estúpid, “decididament els de l'illa nord tenen la capital” penso mentre cerco paral•lelismes entre españa i ells. L'embarcació té molt bona pinta i decideixo no fer-li cas. Continua fent fred però tot sembla millorar, fa olor de barbacoa i el trasto sembla realment confortable i és impressionant.

                  Mica en mica fem el creuer per les illes a vela pura, m'encanta veure com volem sobre el mar, aquest aparell és realment ràpid, mentre veig la gent confortablement estirada a proa. Passen uns 40
                  minuts i ens aturem a una caleta, no ens perdem ni un detall de la maniobra de plegament de veles, i ancoratge, és realment interessant!

                  Just després d'ancorar apreix el sol i dinem sota un sol de justícia perfectament estacats al fons marí.
                  Després de dinar alguns agafen kayacs i fan excursions fins la costa, altres agafen el tub i les ulleres i es cabussen i la Meritxell salta des de la coberta principal al mar (ja ho va fer a Malta i no va sortir-ne massa ben parada) però aquest cop repeteix varies vegades la proesa amb un australià i una holandesa.



                  Al final tots riem i ho passem bé, el dia millora de la mateixa manera que millora el temps. 



                  Després de fer el burro una bona estona ancorats recompte de tripulants i quan els números surten (ha costat) enfilem de nou cap a port acabant de fer la volta per les illes que ens falten i amb núvols que recorden que per molt que siguem en zona turística la primavera és molt seva.
                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  Dia 22

                  Avancem fins a Auckland i ens passem el dia al camping fent maletes, recollint l’autocaravana i de relax.
                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  Dia 21



                  Iniciem el creuer per Bay of the Islands per nedar amb dofins a les 8,10h, el dia està molt lleig i no sabrem si plourà. Ens trobem 3 grups de dofins, però els tres amb cries, i ens han deixat clar que si és així no ens i podrem banyar.


                  Sobre les 11h canviem de barca i pugem al catamara on dinem i passem la resta del dia navegant.





                  Preu 155$nz per persona amb la companyia On the edge, que ens han dit que és la més ràpida de la zona.

                  Sobre les 18h arribem de nou a Russell on agafem l’autocaravana i ens desplacem uns 200km de camí a Auckland. Dormim en una àrea de servei.
                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  Dia 20

                  Ens llevem amb molta calma a Whangarei, i ens desplacem fins a Rusell per poder veure Bay of Islands, l’últim punt de la nostra ruta de viatge.
                  Pel trajecte ens parem a Tutukaka a una platja preciosa, del nivell d'Abel Tasman o més! allà caminem un tros endins i ens desplacem a una pool stone que en diuen ells, una mena de piscina entre les roques.

                   
                  Jo com sempre, decideixo banyar-me!





                  Més endavant en una altre platja ens trobem un grup molt gran de surfistes que gaudeixen jugant amb les ones.



                  Finalment a Rusell contractem l'activitat de l'endemà, bany amb dofins i creuer amb vela per les illes.

                  A la tarda relax al camping!

                  60km
                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  Dia 19


                  Visitem les catedral cave al costat de Whitianga, un lloc molt maco però un bon tros apeu!!!


                  I després tot trevessant Auckland a les 18 de la tarda hora punta pels que surten de treballar (enganxem una caravana al.lucinant!!!!)  ens desplaçem a Whangarei, de camí veiem un preciós arc de Sant Martí.



                  Em passat un dia sencer de cotxe amb molts revols!!!

                  198km
                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  Dia 18 (dia de culte al cos)

                  Avui som a Rotura, on passegem per pel poble en busca d'una wifi!!! després ens desplacem fins a Hells Gate spa, on fem un recorregut d'una hora i mitja per tot un espia que està ple de cràters, geisers i on fa una pudor a sofre impressionant!!! Alguns d'aquells llacs de fang estan a 98 graus, i les cascades que veurem estan a 33 graus.




                  Després d'auto regal ens fem un bany amb els fangs d'uns 20 mínuts, ens estem a les piscines d'aigua del volcà (que estan a 33 i 45 graus) i després ens fem un massatge Mauri d'una hora, una barrega entre thailandes, reflexo i shiatsu (Vane, com tu fent reflexologia podal ningú!!!!). Finalment ens donen una magdalena i un té.



                  Després d'això ens desplacem a Whangamata on fem nit en un camping ple d'autocaravanes fixes on hi viu la gent.

                  100km aprox

                  Altres fotos:


                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------

                  Dia 17


                  Dia 18: Ens llevem amb pluja en terres volcàniques a Taupo. quan millora el dia anem a veure les cascades Huka.

                  Després i anem els cràters of the moon (6$nz per persona) que son un seguit de geisers, i anem al Honey Hive (entrada gratuïta) una mena de museu de la mel.



                  Després ens desplacem a Prawn Fishing una granja de gambes on pots pescar-les o intentar matar-les tirant-les pilotes de golf. Les gambes que pesques té les quedes i si vols té les cuinen ells. Comprem mig kilo de gambes (26$nz) per cuinar-les nosaltres (no les pesquem perquè plou) que francament, no valen res. Les fem amb una mena de mantega d'all tal i com ens expliquen a la botiga.




                  Ens passem pels Huka Jets i reservem hora les les 14h amb el pensament de que continuarà plovent i no podrem fer l’activitat. Si que la podem fer perquè en aquestes terres ara diluvia i ara fa sol, i canvia de cop el temps radicalment.
                  Els Hukafall Jets son una activitat que es fa als peus de les cascades Huka amb una mena de llanxa que fa salts acrobàtics impressionats i voltes de 360 graus. Paguem 99$nz per persona i l’activitat té una durada de 30 minuts. És molt xulo, però és exageradament car.



                  Ens desplacem fins a Rotorua, tenim la intenció de para per diferents lloc pel camí, però s’ha de pagar per veure qualsevol cosa.
                  A Rotorura fem nit al Top 10 i contractem per la nit l’activitat+sopar dels maori amb Mitai Maori Village (la veritat, molt per turistes i la visita de nit inclosa a Rainbow Springs per veure els Kiwi (que només surten de nit) que si que val la pena (preu de les dues activitats 116$nz per persona).

                  50 km



                  --------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------